dijous, 13 d’agost del 2015

Avenc del Crani

Localització: 503698,4417623, 47

Aquest avenc té una gran obertura d’entrada -més de 10 metres d’ampla per 3 metres d’alta- plena de vegetació (foto1).

Foto1: Gran obertura de la boca de l'avenc. Foto: R. Pons
Compren dos nivells ben diferenciats (a la topografia planta principal i planta inferior). 
La planta principal es pot definir com una única sala amb una forta pendent direcció cap al NO-SE, mentre que la planta inferior passa d’una orientació O-E a orientar-se de Nord cap al Sud més o menys per la meitat total de la superfície de la planta. (Totes dues amb una inclinació similar quasi paral·lela).
Tornant a la planta principal, passat una primera rampa d’entrada molt pronunciada, trobam una estretor d’uns dos per dos metres, per tornar-se a eixamplar (foto 2), donant pas a dos escalons d’un mig metre d’altura, amb la mateixa pendent arriba als -15m més o manco, on acaba amb una petita sala col·lapsada, però que segons les dades topogràfiques ens fa pensar que hi podria haver una connexió amb la planta inferior.
Foto2: Planta principal de l'Avenc del Crani. Foto: R.Pons
Planta inferior

Els companys fent un esforç digna de contorsionistes, varen poder obrir un petit forat per poder accedir a la planta inferior, cosa que al principi pareixia impossible. Per accedir a aquest forat, ens hem d’introduir davall un laminador, bastant estret i incòmode, el qual obliga a passar ajagut, i per poder entrar al forat s’ha de cercar la posició adequada per poder entrar sense quedar-se encallat, igual s’ha de fer a la sortida. A dins el nivell inferior trobam una rampa de poca altura, uns 120 cm i uns 2 m de llarg. Està formada per terra solta que la fa relliscadissa. Al final de la rampa s’assoleixen els -17’5 metres de desnivell màxim des de l’entrada. Just a aquest punt ens trobam un pas que ens dóna a un nivell superior bastant inestable on hi ha una continuació que encara que la representam com una incògnita és aquesta la part que podria comunicar-se amb el nivell de la planta principal. Si traspassam el forat per on hem entrat a la planta inferior trobam també una sala, però aquest cop amb una pendent invertida i en direcció Oest. Quasi assoleix per diferència d’uns metres el nivell d’entrada de l’avenc.  
Topografia
Mapa de situació


Nom de l'Avenc:
Aquest avenc fou localitzat en una zona coneguda pels pollencins com Ca’n Botana a la cala Sant Vicenç. Aquesta zona està bastant explorada i també és sabut que durant la postguerra hi abundaven els amagatalls de contraban, coneguts amb el nom de secrets. 


Quan estàvem fent la primera exploració, devora el laminador que accedeix al nivell inferior abans descrit, ens vàrem adonar que hi havia un tancat de pedres. Per la situació desplaent on estava situat podíem afirmar que no era per a sestar-hi animals. La nostra sospita era que podia ser un secret més dels que ja es coneixien (foto 3).

Foto 3: Construcció de pedra en forma d'habitacle. Foto:R .Pons
A la part oposada d’aquest tancat, a un racó, se’n trobava un altre què, pel pas del temps, no estava tan definit; volem dir que no era com l’altre que tenia les parets bastant simètriques i una obertura ben evident com a portal d’entrada. 

Aquest segon estava constituït de forma que s’havia aprofitat una covatxa molt incòmoda. El company Rafel, no sense esforços s’hi va introduir i per la seva sorpresa a dins hi va trobar semi sepultat pels petits blocs de roca terra, un esquelet humà (foto 4).
Foto 4: Lloc on es vàrem trobar l'esquelet humà. Foto: P. Plomer
Després de la de la impressió inicial vàrem contactar amb les autoritats que se’n feren càrrec (foto 5 i 6).
Foto 5: Les autoritats pertinents recopilant informació del crani. Foto: P. Plomer
Foto 6. Alçament de l'esquelet. Foto: P. Plomer
La notícia de la troballa es va publicar a la premsa local, parlant de que s’havia trobat un crani a una cavitat de Pollença, el qual podia datar de la Guerra Civil espanyola. Des d’aleshores a la cova l’hem anomenada la Cova del Crani. 

Foto: P. Plomer
Foto: P. Plomer
Agraïments:     
Volia agrair a Pere Plomer, Maria A. Amezcua i Rafel Pons, la seva col·laboració a la confecció de la topografia i les fotografies. A P. Gamundi i Guillem Jordà per l'exploració.
A Inés pel seus posats a les fotos d'aquest treball.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada