Avenc de Ca'n Guillonet

Localització: 501965,4411419, 75  

Si arribam a Pollença per la carretera que ve de Palma, a dos quilòmetres escassos abans d’arribar-hi es troba la zona que s’anomena  Ca’n Guilló situada al raiguer de la Penya del Rafalet. Precisament dins aquesta mateixa zona s’hi troben localitzades la Cova de les Tarantes (ENCINAS, 1994), la Cova de can Tòfol (ENCINAS, 1994), la Ccova de ca’n Guillardó (ENCINAS, 1979), la Ccova de ca’n Jardó (ENCINAS, 1976) i l’Avenc de can Guiardó (ENCINAS, 1994).

En aquest indret, en Felip, l’amo de la finca, ens va assenyalar  un petit forat  just a poques passes de l’entrada de la cova de ca’n Jardó (foto 1) i també molt prop de l’anomenada “Cova Davant les Cases de Can Guilló” (Encinas 2006).

Foto 1: Petita obertura que va donar pas a l’avenc de ca’n Guillonet. Foto P. Plomer

Haguérem  de fer una desobstrucció complicada i laboriosa per poder accedir al pou d’entrada de l’avenc (fotos 2, 3, 4, 5).

Foto 2: M.A. Amezcua

Foto 3: M.A Amezcua

Foto 4: M.A Amezcua

Foto 5: M.A Amezcua

Un component de l’equip intentant penetrar a l’entrada de l’avenc de ca’n Guillonet. Foto: M. A. Amezacua.

Introduir-nos a l’estreta obertura es va fer complicat ja que per arribar a la vertical del pou era necessari entrar-hi de peus més o menys uns dos metres cap a una espècie de paladar de mides bastant reduïdes on també aprofitàrem per muntar-hi la capçalera del pou, (foto 6) cosa la qual encara complicava més la nostra mobilitat.

Foto 6: Paladar del petit pou d’entrada de l’avenc de ca’n Guillonet. Foto feta des de l’exterior per P. Plomer.

Un cop descendírem el pou d’uns 7 m i després de davallar un rost de blocs d’uns 40 cm passàrem a una gran sala de prop de 20 m de llarga per uns 10 m a la part més ampla i una mitjana de 3 m d’altura. Aquesta sala forma un conus invertit en forma d’embut (foto 7) que avarca pràcticament la totalitat de la sala fent-la difícil de transitar degut que la pendent que té arriba a superar el trenta-cinc per cent i està formada per terra i fang. 

Foto 7: La sala principal de la cavitat presenta una enfonsada terrosa en forma d’engolidor. Foto: P. Plomer.

A la part Nord del sòtil hi ha dues xemeneies bastant amples i accessibles fins a un cert punt (foto 8 i 9), després es faria necessari una escalada de forma més segura. Per això resten com a incògnites encara que vàrem inspeccionar el terreny a l’exterior de la cavitat i ens podríem aventurar a assegurar que la més alta de les dues xemeneies (vegeu topografia) comunica amb l’exterior, ja que prop de l’entrada principal hi torna a haver un altre forat devora d’un ullastre també en direcció Nord que ens fa pensar que podria haver-hi una nova entrada. De totes formes la quantitat de garriga que es troba a l’indret no fa viable, de moment, poder treballar en aquesta hipòtesi. 
 

Fotos 8:P.Plomer.

Fotos 9: Vista de les xemeneies situades a la part Nord de la sala principal de la cavitat. Foto: M.A. Amezcua.

A la zona Oest de la sala passat un pseudo-laminador es troba  una altra sala, aquesta vegada molt més petita i angosta, amb una mica de pendent cap amunt direcció Sud, al mateix temps surt en direcció Nord-Oest una via amb una pendent inicial suau, però que passa a ser bastant pronunciada als pocs metres. Aquesta via és un dels dos engolidors que hi ha a la cavitat. Dit això s’ha d’apuntar que hem pogut observar les senyes d’un nivell freàtic de fins a dos metres d’altura mesurats des del pla horitzontal de la secció a-b de la topografia que adjuntam (foto 10). Damunt aquesta sala apareix un gran espai que en forma de xemeneia ascendent passa per un replà de difícil accés.

Foto 10: A la imatge es pot veure la senya del nivell freàtic a una altura considerable.Foto: M.A. Amezcua.

L’altre engolidor al que fèiem referència, està situat ben davall el pou d’entrada i agafa una direcció Est. No podem parlar de cap pendent destacable, ja que el transcurs d’aquest canal és pràcticament pla, amb unes dimensions bastant regulars d’uns 80 cm d’alt per 80 cm d’amplada. Després de recorre uns 10 m acabam amb una incògnita a una petita saleta amb  lleugera tendència cap al Nord. 

Topografia

Mapa de situació

Nom de l'Avenc:
Demanàrem als propietaris de la finca, què foren qui ens van indicar la cavitat, quin nom volien que li posàssim i els vàrem explicar que ja hi havia un avenc amb el nom de ca’n Guilló dins el mateix terme municipal. Aquest topònim s’usa per nomenar diferents llocs a Pollença, pel què s’havia d’optar per un nom diferenciador.
Després de pensar-ho unes setmanes varen triar un diminutiu. Cal dir, però, que el nom no correspon a les mides dels avencs, ja que l’Avenc de ca’n Guilló és més petit que l’Avenc de ca’n Guillonet.

Agraïments:     
Volia agrair a P. Plomer i M.A. Amezcua per totes les seves fotografies i per la seva ajuda a la confecció de la topografia com també a la tasca de desobstrucció.
A R. Pons per la gran feina de desobstrucció i la seva col·laboració a la confecció de la topografia.
A Joaquín Ginés per l'estudi de la cavitat.