El pas del Diable és un viarany molt conegut i utilitzat pel pagesos de la zona, els quals l’usen per accedir ràpidament al Puig Tomir des de la possessió de Muntanya i ocasionalment a les finques confrontants per arreplegar bestiar o per caçar cabrits amb cans.
Decidirem
fer aquest recorregut, per la poca disposició de temps i perquè el
dia no era massa bo, volia ploure i feia un poc de Tramuntana.
L’objectiu de la sortida era explorar la zona nord del coster del
Tomir coneguda amb el nom del cingle Verd. El topònim cingle Verd no és molt utilitzat, però per a situar-nos direm que és troba entre el pas del Diable a l’est i la font de les falgueres a l’oest, salvant distàncies.
L’exploració
no va ser molt engrescadora, aquest cop, no hi va haver sort. Encara
que vàrem poder localitzar alguna cavitat, no en trobàrem cap que
revestís possibilitats de continuació.
Seguírem pujant ja pel pas fins aproximar-nos al coll del puig de Ca. Allà visitàrem la casa de neu coberta. Encara li queden algunes teules.
D’aquí anàrem camp a través fins arribar a la font de la Parra on podérem omplir d’aigua a voler, per anar baixant fins devora les cases de Fartàritx del Racó a prop de la sortida del conegut salt del Molinet.
Per acabar el recorregut i ja sense desviar-nos del camí baixàrem cap a la vall de son Marc (o vall d’en Marc) pel pas de l’All, que ens dur fins el Ninot, (imponent roca d’una forma peculiar), direcció cap a les cases de el Pujol i cap el camí on s’inicia tot el recorregut.
