Avenc de Ca'n Guillonet

Localització: 501965,4411419, 75  

Si arribam a Pollença per la carretera que ve de Palma, a dos quilòmetres escassos abans d’arribar-hi es troba la zona que s’anomena  Ca’n Guilló situada al raiguer de la Penya del Rafalet. Precisament dins aquesta mateixa zona s’hi troben localitzades la Cova de les Tarantes (ENCINAS, 1994), la Cova de can Tòfol (ENCINAS, 1994), la Ccova de ca’n Guillardó (ENCINAS, 1979), la Ccova de ca’n Jardó (ENCINAS, 1976) i l’Avenc de can Guiardó (ENCINAS, 1994).

En aquest indret, en Felip, l’amo de la finca, ens va assenyalar  un petit forat  just a poques passes de l’entrada de la cova de ca’n Jardó (foto 1) i també molt prop de l’anomenada “Cova Davant les Cases de Can Guilló” (Encinas 2006).

Foto 1: Petita obertura que va donar pas a l’avenc de ca’n Guillonet. Foto P. Plomer

Haguérem  de fer una desobstrucció complicada i laboriosa per poder accedir al pou d’entrada de l’avenc (fotos 2, 3, 4, 5).

Foto 2: M.A. Amezcua

Foto 3: M.A Amezcua

Foto 4: M.A Amezcua

Foto 5: M.A Amezcua

Un component de l’equip intentant penetrar a l’entrada de l’avenc de ca’n Guillonet. Foto: M. A. Amezacua.

Introduir-nos a l’estreta obertura es va fer complicat ja que per arribar a la vertical del pou era necessari entrar-hi de peus més o menys uns dos metres cap a una espècie de paladar de mides bastant reduïdes on també aprofitàrem per muntar-hi la capçalera del pou, (foto 6) cosa la qual encara complicava més la nostra mobilitat.

Foto 6: Paladar del petit pou d’entrada de l’avenc de ca’n Guillonet. Foto feta des de l’exterior per P. Plomer.

Un cop descendírem el pou d’uns 7 m i després de davallar un rost de blocs d’uns 40 cm passàrem a una gran sala de prop de 20 m de llarga per uns 10 m a la part més ampla i una mitjana de 3 m d’altura. Aquesta sala forma un conus invertit en forma d’embut (foto 7) que avarca pràcticament la totalitat de la sala fent-la difícil de transitar degut que la pendent que té arriba a superar el trenta-cinc per cent i està formada per terra i fang. 

Foto 7: La sala principal de la cavitat presenta una enfonsada terrosa en forma d’engolidor. Foto: P. Plomer.

A la part Nord del sòtil hi ha dues xemeneies bastant amples i accessibles fins a un cert punt (foto 8 i 9), després es faria necessari una escalada de forma més segura. Per això resten com a incògnites encara que vàrem inspeccionar el terreny a l’exterior de la cavitat i ens podríem aventurar a assegurar que la més alta de les dues xemeneies (vegeu topografia) comunica amb l’exterior, ja que prop de l’entrada principal hi torna a haver un altre forat devora d’un ullastre també en direcció Nord que ens fa pensar que podria haver-hi una nova entrada. De totes formes la quantitat de garriga que es troba a l’indret no fa viable, de moment, poder treballar en aquesta hipòtesi. 
 

Fotos 8:P.Plomer.

Fotos 9: Vista de les xemeneies situades a la part Nord de la sala principal de la cavitat. Foto: M.A. Amezcua.

A la zona Oest de la sala passat un pseudo-laminador es troba  una altra sala, aquesta vegada molt més petita i angosta, amb una mica de pendent cap amunt direcció Sud, al mateix temps surt en direcció Nord-Oest una via amb una pendent inicial suau, però que passa a ser bastant pronunciada als pocs metres. Aquesta via és un dels dos engolidors que hi ha a la cavitat. Dit això s’ha d’apuntar que hem pogut observar les senyes d’un nivell freàtic de fins a dos metres d’altura mesurats des del pla horitzontal de la secció a-b de la topografia que adjuntam (foto 10). Damunt aquesta sala apareix un gran espai que en forma de xemeneia ascendent passa per un replà de difícil accés.

Foto 10: A la imatge es pot veure la senya del nivell freàtic a una altura considerable.Foto: M.A. Amezcua.

L’altre engolidor al que fèiem referència, està situat ben davall el pou d’entrada i agafa una direcció Est. No podem parlar de cap pendent destacable, ja que el transcurs d’aquest canal és pràcticament pla, amb unes dimensions bastant regulars d’uns 80 cm d’alt per 80 cm d’amplada. Després de recorre uns 10 m acabam amb una incògnita a una petita saleta amb  lleugera tendència cap al Nord. 

Topografia

Mapa de situació

Nom de l'Avenc:
Demanàrem als propietaris de la finca, què foren qui ens van indicar la cavitat, quin nom volien que li posàssim i els vàrem explicar que ja hi havia un avenc amb el nom de ca’n Guilló dins el mateix terme municipal. Aquest topònim s’usa per nomenar diferents llocs a Pollença, pel què s’havia d’optar per un nom diferenciador.
Després de pensar-ho unes setmanes varen triar un diminutiu. Cal dir, però, que el nom no correspon a les mides dels avencs, ja que l’Avenc de ca’n Guilló és més petit que l’Avenc de ca’n Guillonet.

Agraïments:     
Volia agrair a P. Plomer i M.A. Amezcua per totes les seves fotografies i per la seva ajuda a la confecció de la topografia com també a la tasca de desobstrucció.
A R. Pons per la gran feina de desobstrucció i la seva col·laboració a la confecció de la topografia.
A Joaquín Ginés per l'estudi de la cavitat.

Avenc del Crani

Localització: 503698,4417623, 47

Aquest avenc té una gran obertura d’entrada -més de 10 metres d’ampla per 3 metres d’alta- plena de vegetació (foto1).

Foto1: Gran obertura de la boca de l'avenc. Foto: R. Pons

Compren dos nivells ben diferenciats (a la topografia planta principal i planta inferior). 
La planta principal es pot definir com una única sala amb una forta pendent direcció cap al NO-SE, mentre que la planta inferior passa d’una orientació O-E a orientar-se de Nord cap al Sud més o menys per la meitat total de la superfície de la planta. (Totes dues amb una inclinació similar quasi paral·lela).
Tornant a la planta principal, passat una primera rampa d’entrada molt pronunciada, trobam una estretor d’uns dos per dos metres, per tornar-se a eixamplar (foto 2), donant pas a dos escalons d’un mig metre d’altura, amb la mateixa pendent arriba als -15m més o manco, on acaba amb una petita sala col·lapsada, però que segons les dades topogràfiques ens fa pensar que hi podria haver una connexió amb la planta inferior.

Foto2: Planta principal de l'Avenc del Crani. Foto: R.Pons

Planta inferior

Els companys fent un esforç digna de contorsionistes, varen poder obrir un petit forat per poder accedir a la planta inferior, cosa que al principi pareixia impossible. Per accedir a aquest forat, ens hem d’introduir davall un laminador, bastant estret i incòmode, el qual obliga a passar ajagut, i per poder entrar al forat s’ha de cercar la posició adequada per poder entrar sense quedar-se encallat, igual s’ha de fer a la sortida. A dins el nivell inferior trobam una rampa de poca altura, uns 120 cm i uns 2 m de llarg. Està formada per terra solta que la fa relliscadissa. Al final de la rampa s’assoleixen els -17’5 metres de desnivell màxim des de l’entrada. Just a aquest punt ens trobam un pas que ens dóna a un nivell superior bastant inestable on hi ha una continuació que encara que la representam com una incògnita és aquesta la part que podria comunicar-se amb el nivell de la planta principal. Si traspassam el forat per on hem entrat a la planta inferior trobam també una sala, però aquest cop amb una pendent invertida i en direcció Oest. Quasi assoleix per diferència d’uns metres el nivell d’entrada de l’avenc.  

Topografia

Mapa de situació

Nom de l'Avenc:
Aquest avenc fou localitzat en una zona coneguda pels pollencins com Ca’n Botana a la cala Sant Vicenç. Aquesta zona està bastant explorada i també és sabut que durant la postguerra hi abundaven els amagatalls de contraban, coneguts amb el nom de secrets. 

Quan estàvem fent la primera exploració, devora el laminador que accedeix al nivell inferior abans descrit, ens vàrem adonar que hi havia un tancat de pedres. Per la situació desplaent on estava situat podíem afirmar que no era per a sestar-hi animals. La nostra sospita era que podia ser un secret més dels que ja es coneixien (foto 3).

Foto 3: Construcció de pedra en forma d'habitacle. Foto:R .Pons

A la part oposada d’aquest tancat, a un racó, se’n trobava un altre què, pel pas del temps, no estava tan definit; volem dir que no era com l’altre que tenia les parets bastant simètriques i una obertura ben evident com a portal d’entrada. 

Aquest segon estava constituït de forma que s’havia aprofitat una covatxa molt incòmoda. El company Rafel, no sense esforços s’hi va introduir i per la seva sorpresa a dins hi va trobar semi sepultat pels petits blocs de roca terra, un esquelet humà (foto 4).

Foto 4: Lloc on es vàrem trobar l'esquelet humà. Foto: P. Plomer

Després de la de la impressió inicial vàrem contactar amb les autoritats que se’n feren càrrec (foto 5 i 6).

Foto 5: Les autoritats pertinents recopilant informació del crani. Foto: P. Plomer

Foto 6. Alçament de l'esquelet. Foto: P. Plomer

La notícia de la troballa es va publicar a la premsa local, parlant de que s’havia trobat un crani a una cavitat de Pollença, el qual podia datar de la Guerra Civil espanyola. Des d’aleshores a la cova l’hem anomenada la Cova del Crani. 

Foto: P. Plomer

Foto: P. Plomer

Agraïments:     
Volia agrair a Pere Plomer, Maria A. Amezcua i Rafel Pons, la seva col·laboració a la confecció de la topografia i les fotografies. A P. Gamundi i Guillem Jordà per l'exploració.

A Inés pel seus posats a les fotos d'aquest treball.

---

Avenc d'en Tòfol Espaseta

Localització: 501790,4414397, 73  (UTM-WGS84)

     L’avenc, situat al vessant Sud del puig d’Albeguins, al mateix poble de Pollença, arriba als -7.5 m de fondària i està formada per una sola sala amb una pronunciada pendent cap a l’Est que s’aplana a la seva part final, lloc el qual s’eixampla i assoleix uns dos metres d’altura. Algunes formacions embelleixen aquesta espècie de sala final (Foto 1).

Foto 1: Mostra d’una de les magnífiques formacions que hi ha a l’interior de l’avenc d’en Tòfol Espaseta.

     És d’aquestes cavitats que et sorprenen des del primer moment. Ens la va mostrar el net de l’amo en Tòfol, pollencí centenari i propietari del terreny, sense que ell ho sabés i el dia que en Rafel, el nostre company, hi va anar per entrar-hi, se’l va trobar i li va vetà l’entrada per por a que pogués “tenir una averia” (Foto 2). A part d’aquest i altres motius es pot dir que ha estat una exploració anecdòtica i dificultosa, gens  concordant amb les mides de la cavitat, molt reduïdes, sobretot la boca, que des del primer moment va plantar-nos cara no deixant-se desobstruir. Inicialment pareixia que podríem accedir-hi al primer intent però no fou fins la tercera vegada que ho intentàvem (en diferents dies) quan poguérem superar els primers metres de l’entrada. Després tenguérem un sentiment agredolç perquè la cavitat tenia algunes formacions bastant guapes, però d’altra banda hi havia restes de fems (foto 3 i 4). Entrar-hi ha contribuït a poder-la netejar. 

Foto 2: Imatge dels dos pollencins Joan i Tòfol (padrí i net de malnom Espaseta) propietaris de la finca on es troba l’avenc.

Foto 3 i 4: Antany no es tenia tanta consciència mediambiental com ara, bé es cert que tot i així és habitual trobar, encara avui, cavitats que han estat usades com a abocadors. L’exploració de cavitats ajuda a que també es puguin fer tasques de neteja.

Topografia

Mapa de situació

Nom de l'Avenc:

     A la descripció ja parlàvem d’en Tòfol de malnom Espaseta, que és el propietari de la finca que està a la vessant  Sud del Puig d’Albeguins on es localitza la cavitat. A la part Nord d’aquest puig hi ha l’Avenc i també la Cova d’Albergins (topografiada per J.A. Pérez 1994).

Agraïments:     
Volia agrair a Rafel Pons la seva col·laboració a la confecció de la topografia.
A Joaquín Ginés pel seus consells i rectificacions a l'emplaçament de la cavitat.
A Tomeu Plomer júnior per la seva ajuda i suport dins l'avenc.

El Cingle Verd (pel pas del Diable)

El pas del Diable és un viarany molt conegut i utilitzat pel pagesos de la zona, els quals l’usen per accedir ràpidament al Puig Tomir des de la possessió de Muntanya i ocasionalment a les finques confrontants per arreplegar bestiar o per caçar cabrits amb cans.

Decidirem fer aquest recorregut, per la poca disposició de temps i perquè el dia no era massa bo, volia ploure i feia un poc de Tramuntana. L’objectiu de la sortida era explorar la zona nord del coster del Tomir coneguda amb el nom del cingle Verd. El topònim cingle Verd no és molt utilitzat, però per a situar-nos direm que és troba entre  el pas del Diable a l’est i la font de les falgueres a l’oest, salvant distàncies.

L’exploració no va ser molt engrescadora, aquest cop, no hi va haver sort. Encara que vàrem poder localitzar alguna cavitat, no en trobàrem cap que revestís possibilitats de continuació.

Seguírem pujant ja pel pas fins aproximar-nos al coll del puig de Ca. Allà visitàrem la casa de neu coberta. Encara li queden algunes teules.

Després vàrem seguir pel Blanquer; esplanada situada al peu del puig de Ca on es pot caminar entre els grans blocs de roca, fruit dels despreniments de la impressionant paret vertical del puig.

 

D’aquí anàrem camp a través fins arribar a la font de la Parra on podérem omplir d’aigua a voler, per anar baixant fins devora les cases de Fartàritx del Racó a prop de la sortida del conegut salt del Molinet.

Per acabar el recorregut i ja sense desviar-nos del camí baixàrem cap a la vall de son Marc (o vall d’en Marc) pel pas de l’All, que ens dur fins el Ninot, (imponent roca d’una forma peculiar), direcció cap a les cases de el Pujol i cap el camí on s’inicia tot el recorregut.